Normativa i qualitat

Requisits normatius i estandars de qualitat

     
Punts fonamentals a respectar
Obligacions i Responsabilitats del taller
Classificació dels residus: Perillosos i No especials
Gestió de qualitat mediambiental i normes ISO 14001
Jerarquia de tractament de residus
 
     

Aspectes fonamentals per tal d'evitar incórrer en irregularitats bàsiques al index

D'acord amb el que estableixen:
Llei autonòmica 6/1993, modificada per la Llei autonòmica 15/2003
Llei estatal 10/98 de 21 d'abril

Residu és qualsevol substància o objecte de què el seu posseïdor se'n desprengui o tingui la intenció o obligació de desprendre's. Tindrà aquesta consideració tot allò que figuri en el llistat europeu (C.E.R. o L.E.R.) aprovat per les institucions europees.

La normativa estableix que el Propietari del taller és el titular del residu generat per l'usuari del vehicle, fins que el lliura a un gestor autoritzat per l'Agència de Residus de Catalunya (ARC).

El taller no pot transformar, ni cremar ni reciclar ni realitzar cap altre tipus d'actuació amb un residu pel seu compte, ni lliurar-lo a un altre que no sigui gestor autoritzat.

L'Agència de Residus de Catalunya és l'únic organisme competent a Catalunya per autoritzar gestors i transportistes a prestar servei en tot el territori català. Cap gestor o transportista de residus pot actuar a Catalunya sense l'autorització expressa per part l'ARC.

L'autorització per gestionar o transportar residus es concedeix específicament per a cada tipus de residu en particular. Fins i tot cada vehicle de recollida, identificat per la seva matrícula, ha d'estar expressament autoritzat per l'ARC per transportar un o diversos tipus de residus, segons els requisits que reuneixi. El taller és responsable d'assegurar-se que el transportista i el gestor de cadascun dels residus que lliura tingui vigent l'autorització. Per obtenir aquesta informació actualitzada pot consultar l'ARC a www.arc-cat.net

Aquestes consideracions s'apliquen de la mateixa manera tant per als residus perillosos com per als no especials o banals.
L'Agència de Residus de Catalunya identifica les empreses autoritzades mitjançant un sistema de codis que s'han de fer constar en tots els comprovants de lliurament i gestió dels residus:

 — Gestors autoritzats: els hi concedeix un codi E- xxx.xx (5 dígits)
 — Transportistes autoritzats: els hi concedeix un codi T-xxxx (4 dígits)

No s'ha de confondre gestor amb transportista. Gestor és tot aquell que transforma un residu, mentre que el transportista només trasllada el residu del taller a unes altres instal·lacions. Si el transportista no és gestor autoritzat, la responsabilitat segueix sent del taller fins que es documenti el lliurament a un gestor.

Productor, posseïdor, transportista i gestor poden mantenir solidàriament responsabilitats administratives, civils i penals pel que fa al tractament dels residus.

Per qualsevol residu cal que els tallers:

  • lliurin els residus a gestors / transportistes autoritzats
  • coneguin i tinguin la certesa documentada del tractament ulterior que tindran els residus un cop lliurats
  • mantinguin els residus correctament separats, emmagatzemats i identificats
  • documentin cada lliurament d’acord amb els requisits que marca la normativa ambiental i de seguretat.

Cal que el taller formalitzi en cada recollida de residus tota la documentació preceptiva, tant per a la gestió com per al transport (FA, JRR, FS, FI, segons el cas).

Lliurar residus de qualsevol tipus a un transportista sense tota la documentació exigible, és improcedent i si el transportista abandona el residu o el diposita en un lloc no autoritzat, el taller serà responsable de l'abocament i pot ser sancionat.

Obligacions i responsabilitats dels tallers de reparació d'automòbils en matèria de residusal index

  1. Codificar i classificar els residus segons la Llista o Catàleg Europeu de Residus (LER o CER).
  2. Gestionar els residus que produeixin o posseeixin de conformitat amb el que especifica el Catàleg de Residus de Catalunya (CRC).
  3. Separar els residus i mantenir-los en condicions de seguretat.
  4. Etiquetar els residus segons el que estableix la normativa mediambiental i de seguretat.
  5. Lliurar els residus a un gestor autoritzat per l'ARC.
  6. Formalitzar la documentació pertinent segons l'ARC.
  7. Utilitzar per al transport dels residus generats, empreses autoritzades per l'ARC.
  8. Informar el transportista sobre les característiques i els perills dels residus que s'hagin de transportar i sobre el mètode d'actuació en cas d'accident, en particular pel que fa als residus perillosos els quals requereixen transport segons ADR.
  9. Portar al dia un registre propi de residus on constin les dades identificadores del residu i la gestió que es realitza amb cada un d'ells.
  10. Designar un responsable de residus.
  11. Estudiar-ne la minimització mitjançant l'ús de productes més ecològics i optar per les vies de gestió que promoguin la valorització material.
     

Classificació dels residus

Segons la Llei 6/1993 i les modificacions recollides a la Llei 15/2003, els residus es classifiquen en:

Residus Perillosos

Són tots aquells que compleixen els supòsits definits a la Directiva europea 91/689 CE i que es tradueix en aquells residus que per la seva naturalesa, origen o composició presenten algun perill com per exemple ser inflamables, tòxics, nocius, irritants, cancerígens, ecotòxics, etc. considerant així mateix com a perillosos els recipients o envasos que els hagin contingut.

Al taller els més freqüents són: oli usat, líquid de fre, anticongelant, dissolvents, filtres d'oli i de combustible, bateries, ferralla electrònica, llots, pintures, envasos contaminats, draps i absorbents bruts, i d'altres que comporten risc.

Què s’ha de tenir en compte en els Residus perillosos?

Segons el Reial Decret 952/1997 que modifica el Reial Decret 833/1988, la gestió dels residus Especials o Perillosos comprèn:

  • Envasat
  • Emmagatzematge
  • Etiquetatge
  • Transport
  • Valorització
  • Eliminació
  • Declaració
  • Control de totes les operacions esmentades i els llocs de disposició final

Els residus classificats com Especials o Perillosos no poden ser mai lliurats a l’usuari del vehicle.

     

Residus No especials

Es consideren residus No especials tots els demés que deriven de l'activitat del taller, com per exemple vidres i plàstics de vehicle, tèxtils, ferralla ferrosa i no ferrosa, pneumàtics i tot material net d'embalatge, com cartró, plàstics, fustes i palets, etc.

Llevat de casos en què l’usuari del taller s’endugui les peces usades, les obligacions són les mateixes que per als residus especials.

     

Residus assimilables a municipals

Són residus no-especials admesos com a derivats d'activitats comercials: cartró, vidre, paper net i roba no impreganda.

Els Ajuntaments poden exigir-ne la declaració anual i el justificant conforme s’han lliurat a un gestor autoritzat.

     

L'estàndard industrial de qualitat en la gestió ambiental ISO14001:2004

Els estàndards ISO són un conjunt de directrius que la comunitat industrial ha convingut en establir, de compliment voluntari per part de les empreses, a fi i efecte d'ajudar a sistematitzar els criteris empresarials de gestió.

El cas de la gestió de qualitat es recull en les ISO 9001, mentre que la gestió mediambiental es tracta en les ISO 14000.

Fer una gestió integral de reciclatge de residus és fonamental per a la implantació eficaç d'un sistema conforme amb la ISO 14001, alhora que aporta un valor afegit de qualitat del taller en la imatge de professionalitat i confiança al client.

La ISO14001:2004 és la versió més actualitzada de la norma de gestió mediambiental. És una eina per facilitar que una empresa de qualsevol dimensió o activitat pugui:

•  Identificar i controlar l'impacte ambiental de les seves activitats, productes o serveis, per tal de:
        — Millorar de manera continua la seva gestió mediambiental i així:
                • Implementar un procés sistemàtic d'establir objectius
                   ambientals i fites a assolir i demostrar que s'han assoli

El taller pot utilitzar aquest estàndard per demostrar que està fent tot els seus possibles per a la protecció del medi ambient i pot fer-ho a diferents nivells en funció del seu abast, com per exemple, pot:

  1. Afirmar simplement per si mateix que està duent a terme un sistema de gestió mediambiental que compleix amb la ISO 14001, sempre que sigui cert i posseeixi comprovants que ho demostrin.
  2. Invitar els seus proveïdors o clients a confirmar que el taller segueix un sistema de gestió mediambiental que compleix amb la ISO 14001
  3. Contractar els serveis d'una entitat certificadora especialitzada per tal de ser auditat i obtenir una certificació de conformitat.

La ISO14001 és una eina adaptable per a la millora de la qualitat en la gestió mediambiental de les empreses a fi i efecte d'ajudar-les a mantenir permanentment la fidelitat del procés.

     

Jerarquia de tractament de residus

El tractament del residu s’ha de fer, sempre que l’estat de la tècnica ho permeti, seguint un criteri de prioritat segons:

Prevenció: optar per processos que minimitzin la generació de residus.

Reutilització: aprofitar per tornar-ho a fer servir.

Reciclatge: transformar per donar-hi el mateix o un altre ús.

Valorització material: regenerar o reciclar per tornar-lo a incorporar a la fabricació d’un producte.

Valorització energètica: quan ja no se’n pot obtenir cap matèria útil, s’aprofita l’energia que el residu té acumulada.

Eliminació: quan ja no se’n pot obtenir res més, destrucció total de manera que les restes puguin ser absorbides per la natura.